lunes, 11 de mayo de 2020

9 DES DE LA FINESTRA: Toni



9   Toni.

El capatàs em diu Toni. 
El meu nom real és difícil de pronunciar per a ell. Això diu.

Hui el camp està a vessar, els arbres dobleguen les branques del pes de la fruita. No sé calcular els milers de quilos que hi ha, però si sé que som pocs per a fer tot el treball. I la fruita, madura i s'ha de recollir abans que es desbarate.

Ací m'agradaria a mi trobar-me al tipus de la pel·lícula que vam veure anit. Un guaperas que treballava en la borsa dels EUA, el gos o el llop, no recorde bé. No sé per què va posar aquesta peli el cap en la cantina on sopem. Amb el que em costa guanyar un sou decent i em veig a eixos tipus amb les seues corbates, les drogues i les seues festes. Me’n vaig anar abans que acabara, no ho suportava.  Si existeixen persones que s'enriqueixen amb la suor i la vida de gents senzilles, haurien d'estar perseguides per la llei.

Jo només vull treballar per a viure i ajudar a la meua família. És demanar massa? 
El treball no em fa por. Soc capaç de fer moltes coses. Encara que ací la Llicència en biologia i agricultura del meu país, no em serveix per a res. Quan vaig arribar, pensava que seria un bon document que m'obriria portes, prompte vaig veure que no era així. No importa, el que em dol és haver de suportar l'odi d'algunes persones, que ni tan sols em coneixen.

Ara em necessiten. He de recollir la fruita perquè puguen menjar. S'acaben de donar compte que el meu treball és necessari. No sé quant de temps durarà aquesta situació de tancament a les seues cases.

Des de la meua finestra veig part de la plantació. Almenys estic a l'aire lliure, encara que haja de portar màscara i guants de goma. 

No hay comentarios:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...