10 David
Comence els exercicis
com cada matí. No he de perdre la musculatura que tant m'ha costat aconseguir.
L'entrenament és essencial per a mi. Ho necessite com respirar, menjar o
dormir.
Anava a participar als
jocs olímpics de 2020 a Tòquio, però m'han dit ja que se suspenen. Soc jove,
espere que no m'afecte massa, així i tot, això està sent difícil d'assimilar.
Quasi quatre anys de treball dur que es queden en l'aire. He d'entrenar a
consciència sense perdre ritme. Els músculs han d'estar llestos, forts, en
forma per al 2021. Ja ens han dit les noves dates, entre el 23 de juliol i el 8
d'agost.
Tinc alguns aparells
per a l'entrenament, la cinta i la màquina de rem que em va regalar Silvana fa
just un mes. No puc eixir de casa i córrer com abans, però crec que amb això
aconseguiré no perdre musculatura ni elasticitat. He de mantindre les cames
fortes, ràpides i resistents, turmells sans i estables, muscles i braços en
forma.
La Marató és una de les proves reina en els
jocs olímpics i és la meua especialitat.
Sé que em falta
bastant per arribar al temps que va aconseguir el kenià Eliud Kipchoge
el 2018 a Berlín, 2.01:39. Ningú en el món l'ha superat encara. Tampoc arribe al
rècord de Julio Rey en el 2006 a Hamburg, 2.06:52, però em defense prou bé i
no perd la il·lusió. Aconseguir batre la meua pròpia marca, quedar entre els
millors, participar amb els grans del món, compartir l'ambient esportiu i
viatjar a Tòquio són somnis a l'abast de la mà que ara s'han vist ajornats.
Però no em vull desanimar.
Què li ha passat al
planeta sencer? Com ha pogut ocórrer una cosa així? Un virus assassí ens ha
paralitzat per complet. Increïble.
Mentre còrrec sobre la
cinta controlant la freqüència cardíaca, veig des de la finestra als
cotxes policials que patrullen per la zona, una persona que trau al seu gos, un veí
amb les bosses d'anar a comprar i poc més. Els carrers buits sense trànsit de
cotxes ni circulació de persones.
Estem encara a meitat
d'abril i sembla que açò no acaba. Tinc ganes de cridar, d'eixir a córrer de
debò, no en aquesta cinta, i que tot aquest malson acabe. Però també pense en
el meu amic i company Jordi. M’acaben de dir que està a l’hospital.
No sé res
mes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario