viernes, 8 de mayo de 2020

6 DES DE LA FINESTRA: Joan





6   Joan.

Porte tot el dia recorrent els carrers buits de la ciutat. Mai hauria pensat que les veuria sense el trànsit dens al qual estic acostumat. 

Els conductors impacients que intenten colar-se per qualsevol costat, els sons del clàxon de la gent amb pressa, els semàfors en ambre que semblen la pistola d'eixida d'una carrera en la qual ens va la vida, només per a tornar a parar una altra vegada uns metres més endavant, la multitud amuntegada en les voreres, i el soroll. El soroll que ens envolta constantment.

Ara, el silenci és aclaparador, no estic acostumat, només escolte el so del motor de la meua nova furgoneta NV300 de 75KW i 102CV. 

Des de les finestres veig els aparadors de les botigues tancades que continuen anunciant els seus articles. Però ningú camina per les voreres. Tancat per alerta mèdica, posa en alguns llocs. Els panells anunciadors dels carrers continuen canviant, però no hi ha ningú per a veure'ls.
 
Acabaré la meua jornada prompte. Ha valgut la pena. La senyora Joana s'ha alegrat molt quan li he entregat la compra. Igual que Antoni, que volia donar-me una propina. Telefonen a la botiga, fan la comanda i jo li ho porte a les seues cases. Així no ixen dels seus domicilis, eviten el contagi i ajuden al fet que açò acabe com més prompte millor.

Jo m'expose, sí. No hi ha més remei. Però he pres totes les precaucions que indiquen els sanitaris. Acabe el meu últim repartiment de hui i em vaig a casa.

Sols veig carrers buits.

No hay comentarios:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...