17 Rafa
La meua mare no em
deixa en pau amb els videojocs. Porte més d'un mes sense eixir de casa per a
res. Ella va a l'hospital tots els dies, el meu pare també ix a treballar,
condueix ambulàncies. Van turnant-se perquè no em quede a soles en casa, encara
que de vegades no ho poden aconseguir. I és així quan més a gust estic, amb el
meu ordinador, la Play i els videojocs. Entre en Instagram, Facebook, Snapchat,
YouTube… el món sencer pot ser a la meua habitació i jo eixir al món en pijama.
Quan arriben a casa a
la nit cansats, de vegades molt seriosos, em demanen que isca ja de la meua
habitació i deixe els jocs. Jo amb el Outer Wilds explore l'espai al voltant
del nostre planeta, és fantàstic i en el Luigi’s Mansion 3, els puzzles i els
fantasmes de l'hotel m'encanten. Diu el meu pare que estic enganxat, que no és
bo per a mi, però jo crec que no em comprenen.
No sempre sopem els
tres junts, pels torns que han de fer, però quan estem tots, no poden deixar de
parlar del seu treball. Així és com jo em faig una idea de primera mà del que
passa fora, a la meua ciutat. Les notícies del món que veig en Internet són un
rotllo amb tant de Covid. Encara que, ací a casa no paren tampoc de parlar del
mateix.
Des de la meua
finestra només veig la copa dels arbres del carrer, no passen cotxes ni
persones. A més, ha estat plovent quasi tot el temps. Però en el meu món, estic
superbé. Les videoconferències amb els col·legues em fan passar una estona
genial. Després estan les pel.lis, i tota la resta.
Eixir al carrer i estar
amb els amics és l'única cosa que trobe a faltar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario