lunes, 25 de mayo de 2020

15 DES DE LA FINESTRA : Cristian




15 Cristian

El restaurant estava a punt.
La inauguració prevista per al dia 13 de març.
Esperàvem el cap de setmana amb il·lusió, el rebost i les neveres plenes. Seriem dos cambrers en la barra i tres en les taules, en la cuina dues persones més i la propietària supervisant-ho tot, ocupant-se de la caixa i donant un cop de mà on fera falta.

En la televisió va aparèixer el president del govern anunciant l'estat d'alarma per una pandèmia molt perillosa que recorria el país i que amenaçava amb col·lapsar la sanitat. L'única solució era el confinament total, dràstic, rigorós, de tota la població. 

El primer que vaig pensar va ser en les gambes fresques. Veges tu quin pensament! Què anàvem a fer amb tants quilos? Congelar-les, clar. Després vaig anar repassant la resta dels productes que teníem preparats per a la inauguració. Dolços, begudes, fruita, carn, peix, verdures… impossible guardar-ho tot. Anava a fer-se malbé quasi tot.

Em vaig consolar pensant que només era un endarreriment de quinze dies. 

Després van ser molts més.

Encara no havia formalitzat el meu contracte de cambrer, així que em vaig trobar a casa sense treball, sense diners i amb la moral per terra. La meua parella tampoc té treball. Tenim dues xiquetes precioses que ens alegren la vida amb les seues abraçades i les seus rialles. No vull que sàpiguen l'angoixa que estic passant en haver de pagar el lloguer i el menjar amb tan pocs estalvis. 

No sé què faré.

Estic a casa desesperat i no trobe la manera de tirar avant.

Des de la meua finestra mire el carrer buit i el quiosc tancat. Sols el forn del cantó té un poc de moviment a primeres hores del matí. Fins a quan podré comprar el pa per a les xiquetes si açò s’allarga molt?

No hay comentarios:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...