8 Laura.
Acabe de gravar el
conte que enviaré als meus xiquets i xiquetes.
Cada dia, asseguda en
la catifa del menjador de casa, convertit en plató d'enregistrament, els oferisc un de diferent.
Els convide a llegir a les seues cases. Els envie abraçades i ànims.
Abans prepare les activitats i recomanacions que enviaré pel grup de WhatsApp a
les famílies perquè treballen a casa. Coses senzilles que es poden fer sense
massa dificultat, però així i tot en tinc moltes per a aconseguir que les
realitzen. I encara més per a contactar amb totes i cadascuna d'elles.
Cada família té una idea
de l'educació i unes prioritats diferents, a més les circumstàncies són molt
diverses. A casa d'Ana són quatre germans i només tenen un ordinador que els va
proporcionar l'escola. Iván en canvi, té tot el que necessita i la seua família
bolcada a ajudar-lo. Salva, serioses dificultats en atenció. Luisa és
encantadora, però viu en el seu món especial. Alba plora per qualsevol cosa i
ara està espantada, diu la seua mare que s'ha tornat a fer pipi en el llit i
reclama constantment l'atenció de la seua família.
Amb tot aquest
panorama se'ns diu que continuem les classes, que intentem que siga el més
normal possible.
Normal? què vol dir
normal? Portem més de 30 dies de confinament total, és això normal?
S'ha posat en evidencia
clarament quin és el paper de l'escola. No és un lloc al qual van unes persones
d'edat primerenca, amb la ment buida o mig plena de coneixements, perquè les
mestres els omplim de conceptes que poden ser obsolets en uns anys.
L'escola és un lloc de
trobada, ple de complicitats, on s'acompanya als xiquets i xiquetes perquè
cadascú descobrisca el seu potencial i el desenvolupe al màxim. Per a rescatar
a l'indecís, animar a la tímida, obrir camins a les ments, ensenyar a pensar, a
tindre empatia, a descobrir els sentiments, a conèixer les emocions. Aprendre i
desitjar que el món siga millor, més humà, lliure i just.
No es pot treballar
tot això des de la distància. No almenys en aquestes edats.
Des de la meua
finestra veig els carrers buits, ningú camina per les voreres, cap vehicle
passa. Al jardí de davant, els gronxadors no es mouen, no hi ha xiquets i
xiquetes jugant com de costum.
I l'escola, també està
buida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario