30 DES DE LA FINESTRA: Carles

30 Carles.

Des de mitjan març açò és un no parar.

No tinc ni un minut d'assossec.

Entren i ixen constantment equips d'urgències amb malalts als quals cal diagnosticar i situar. No pare de recórrer corredors espentant llits i cadires amb rodes per a deixar-los en el lloc que els correspon, UCI, box, planta… traslladant d'un lloc a un altre a tota mena de pacients, la majoria ancians, però també gent jove.

Soc de complexió forta, però us assegure que no he tingut mai un cansament físic i mental tan gran com aquest en tots els anys de la meua vida com a zelador a l'hospital. I no soc l'únic que sent el mateix.

Els equips mèdics estan desbordats i esgotats. Ha sigut necessari un canvi dràstic en l'estructura i organització del centre hospitalari per a acollir tots els nous casos que ens arriben amb símptomes de Covid 19.

S'han suspés moltes consultes externes, proves mèdiques i operacions quirúrgiques. Als malalts que han de seguir tractaments contra el càncer, diàlisi o altres patologies greus, tenint en compte la seua vulnerabilitat, se'ls ha habilitat zones de l'hospital allunyades del contacte amb el virus.

L'equip de protecció que hem de portar dificulta el treball. Sue un muntó, però pense que ho tenen molt pitjor els equips mèdics. Intentar posar una via en les venes d'una persona portant dos parells de guants i mascareta, sense el tacte i la visió necessària per a fer-lo, és un repte constant.

Conec a diverses infermeres que tenen la cara enrogida, amb marques i ferides serioses en la pell per les ulleres d'aïllament i la suor contínua.

A més, està la por constant a contagiar-nos i contagiar a la família. 

Tinc una xiqueta de cinc anys, i quan arribe a casa vol que jugue amb ella, ensenyar-me el dibuix que ha fet o els treballs del col·le, però sap que ha d'esperar que em canvie totalment, em dutxe i use el gel hidroalcohòlic. Tota precaució és poca.

Des de la finestra de l'hospital, veig un constant degoteig de gent que, com jo, s'exposa contínuament, la majoria sanitaris i personal de neteja i manteniment, policia, bombers, reposadors d'aliments, persones fumigant-ho tot, ambulàncies, cotxes fúnebres… però també persones a les quals se'ls ha donat l'alta i que, somrients sota la mascareta, ens saluden amb la mà mentre pugen al cotxe que les portarà a casa.

S'acomiaden felices i agraïdes.

Això em fa seguir endavant.