Xavier:
He apartat els mobles
del saló per a tindre suficient espai.
La càmera de vídeo ja
està preparada per a gravar.
La música lenta
comença a sonar i els nostres peus junts, immòbils, es preparen per al diàleg.
Primer lentament, avançant, retrocedint, entrellaçant-se, donant girs suaus i
tornant a quedar junts cara a cara.
Hem hagut de tancar
l'acadèmia temporalment.
La pandèmia de Covid 19 ha obligat el país sencer a
quedar-se a casa. Maria i jo continuem ballant en el saló. El ball forma part
de la meua vida. És importantíssim per a mi.
Des de la meua
finestra veig els fanals de ferro i els balcons amb tests del meu estret
carrer. El sol a penes entra un moment als matins. És un lloc tranquil, poc
transitat. Ara per descomptat, solitari.
Al poble, la casa de
la meua infància m'espera.
El prat amb la seua
noguera i la taula rústica de fusta sota les seues branques. El xicotet
safareig on em banyava de xiquet, i l'aire net amb olor d'herba.
Si ho haguera sabut
abans hauria passat allí el confinament. Parlen que hi haurà fases de
desescalada en les quals ja es podrà circular de nou.
Nomes puga aniré al poble.
Ballaré amb els peus
descalços sobre l'herba.
No hay comentarios:
Publicar un comentario