Paqui.
Carolina acaba de
nàixer.
L'estàvem esperant tots amb moltíssima il·lusió.
Sembla mentida que
m'haja convertit en àvia. Encara em costa creure-ho.
La primera neta!
Des que Susana ens va
dir que anava a ser mare i nosaltres avis, hem estat com en un núvol. El
resultat de les ecografies i revisions ginecològiques, el seguiment de
l'embaràs amb les preocupacions i les alegries lògiques, han sigut un tema
important durant aquests mesos.
Estava mentalitzada
per a esperar, però ara que ja ha nascut i no sé quan podré tindre-la als meus
braços el temps se'm fa llarg.
Encara no sabem quan
acabarà això. Estem a l'abril i l'alarma de confinament sembla que s'allargarà
una mica més.
Pot ser que siga
egoista. Segur que hi haurà gent amb problemes molt més greus que conéixer a la
seua primera neta. Però és que estic desitjant tant veure-la a ella i abraçar a
la meua filla!
No deixe de pensar en
les dificultats de moltes famílies, però soc positiva i estic segura que tot
s'arreglarà.
Les videoconferències
m'ajuden una mica a ser més pacient. Puc veure la seua careta d'angelet i la
felicitat de la meua filla i la seua parella. Esperaré.
Des de la meua
finestra es veu la xicoteta cala envoltada de pins i el penya-segat en el qual
nien les gavines. Solem anar a passejar a l'hivern i a banyar-nos a l'estiu. El
més prompte possible ens banyarem ací amb ella.
Dues barques de
pescadors estan encallades a la platja. No poden eixir a pescar ara com ara.
Els hospitals
continuen estant saturats i el perill de contagi contínua, però passarà. Tot
això passarà. I tornarem a abraçar-nos i estar junts.
La vida és així uns
arriben i uns altres se'n van, però hem de continuar cap avant, sempre avant.
Benvinguda Carolina!
No hay comentarios:
Publicar un comentario