jueves, 4 de junio de 2020

21 DES DE LA FINESTRA : Feli




21 Feli

Aquest matí, el policia m'ha parat en la rodona. 

M'ha recordat que està prohibit circular, només hi ha algunes excepcions, com les ambulàncies o els reposadors d'aliments.

En preguntar-me on anava, he estat a punt de llevar-me la perruca, ensenyar-li el meu cap pelat i preguntar-li al seu torn: vosté què creu? Però en lloc d'això li he mostrat la cartilla amb les cites de radioteràpia.

Aquest mes d'abril de 2020 passarà a la història. Jo per descomptat ho recordaré molt de temps com una cosa excepcional en la meua vida i en la de moltíssima gent. Vaig acabar la quimio uns dies abans del confinament i ara he d'anar a tractament de radiologia tots els dies, no ho puc interrompre ara, fins i tot amb la pandèmia. Vaig amb totes les precaucions recomanades i una mica de por, per allò de les defenses en la meua circumstància personal.

Visc a 30 km de l'hospital. Les carreteres estan buides per complet i en els camps no es veu ni una ànima. A prop ja de la ciutat em creue amb bastants ambulàncies i molts cotxes fúnebres. No porten flors ni comitiva d'acompanyants, només el fèretre d'algú. 

Em ve a la ment la frase d'una poesia de Gustavo Adolfo Becker “Déu meu, que sols es queden els morts!”.

Malgrat tot, intente veure el got mig ple, fins i tot diria tres quarts ple. Soc molt positiva. Els meus fills i la meua família diuen que soc valenta. La veritat és que he tingut uns espills molt bons on mirar, la meua mare i l’àvia han sigut persones fortes que han marcat la meua vida. Una saga de dones que van tirar endavant en èpoques difícils i ens van mostrar el camí a les altres.

Des de la meua finestra, a casa, veig els camps i el camí ple de lliris blaus a punt de florir, l'arbre amb la caseta de fusta en la que juguen els meus fills, el campanar del poble i el meu gat tombat prenent el sol.

La quimio ja va acabar, les sessions de radioteràpia també acabaran, el cabell tornarà a créixer, la pell cremada cicatritzarà. Tornarem a reunir-nos i asseure'ns sota l'acàcia tota la família, i la vida tornarà. 

Diferent, però valdrà la pena.

La vida és un regal.

2 comentarios:

Unknown dijo...

M'he emocionat amb aquest relat, són prou les coincidències

Lupe dijo...

Gràcies pel teu comentari. Desitge que tot et baja molt bé.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...