21 Feli
Aquest matí, el
policia m'ha parat en la rodona.
M'ha recordat que està prohibit circular,
només hi ha algunes excepcions, com les ambulàncies o els reposadors
d'aliments.
En preguntar-me on
anava, he estat a punt de llevar-me la perruca, ensenyar-li el meu cap pelat i
preguntar-li al seu torn: vosté què creu? Però en lloc d'això li he mostrat la
cartilla amb les cites de radioteràpia.
Aquest mes d'abril de
2020 passarà a la història. Jo per descomptat ho recordaré molt de temps com
una cosa excepcional en la meua vida i en la de moltíssima gent. Vaig acabar la
quimio uns dies abans del confinament i ara he d'anar a tractament de
radiologia tots els dies, no ho puc interrompre ara, fins i tot amb la
pandèmia. Vaig amb totes les precaucions recomanades i una mica de por, per
allò de les defenses en la meua circumstància personal.
Visc a 30 km de
l'hospital. Les carreteres estan buides per complet i en els camps no es veu ni
una ànima. A prop ja de la ciutat em creue amb bastants ambulàncies i molts
cotxes fúnebres. No porten flors ni comitiva d'acompanyants, només el fèretre
d'algú.
Em ve a la ment la frase d'una poesia de Gustavo Adolfo Becker “Déu
meu, que sols es queden els morts!”.
Malgrat tot, intente
veure el got mig ple, fins i tot diria tres quarts ple. Soc molt positiva. Els
meus fills i la meua família diuen que soc valenta. La veritat és que he tingut
uns espills molt bons on mirar, la meua mare i l’àvia han sigut persones fortes
que han marcat la meua vida. Una saga de dones que van tirar endavant en
èpoques difícils i ens van mostrar el camí a les altres.
Des de la meua
finestra, a casa, veig els camps i el camí ple de lliris blaus a punt de
florir, l'arbre amb la caseta de fusta en la que juguen els meus fills, el
campanar del poble i el meu gat tombat prenent el sol.
La quimio ja va
acabar, les sessions de radioteràpia també acabaran, el cabell tornarà a créixer, la
pell cremada cicatritzarà. Tornarem a reunir-nos i asseure'ns sota l'acàcia
tota la família, i la vida tornarà.
Diferent, però valdrà la pena.
La vida és un regal.
2 comentarios:
M'he emocionat amb aquest relat, són prou les coincidències
Gràcies pel teu comentari. Desitge que tot et baja molt bé.
Publicar un comentario