22 Ferran
He
acabat el recorregut de hui. No m'he
hagut de preocupar pel trànsit. Anava pràcticament a soles per les avingudes
completament buides. M'he creuat amb algun vehicle de la policia i tres
ambulàncies. Pels estrets carrers del barri tampoc circulava ningú.
L'emergència
alimentària, que ja era evident abans de la pandèmia, s'ha mostrat molt més
dura ara.
En les últimes dues setmanes hem atès aproximadament a 90 famílies.
Hui portava prop de 100 Kg d'aliments, entre menjar preparat, fruita i verdura.
Abans
del confinament solien passar pel menjador social persones sense llar o amb
escassos recursos, algunes venien de barris bastant llunyans, però ara, a més,
s'ha d'atendre un nou grup de gent. Al no poder eixir de les seues cases hem de
portar el menjar nosaltres, els voluntaris. Solen ser famílies amb xiquets, que
s'han quedat sense treball, o estan en un ERTE, i que ja tenien un nivell
econòmic baix.
Moltes
d'elles treballaven en hostaleria, construcció, servei de neteja domèstica o
eren autònoms en petites empreses familiars i ara s'han quedat sense
recursos.
L'ajuntament
i els serveis socials s'han preocupat per reubicar als sense sostre que solien
recollir els aliments en el nostre centre.
Quan
repartisc menjar a les noves famílies, no puc evitar notar eixa espècie de
vergonya social que senten quan es veuen obligades a fer ús de les ajudes per a
poder menjar. Intente llevar-li dramatisme. Els parle amb tota l'amabilitat que
puc, fins i tot gaste alguna broma.
Algú
em va dir un dia que havia de triar entre lloguer o menjar i que mai hauria
pensat que es veuria en aquesta situació.
És molt dur escoltar això i pensar
que li pot passar a qualsevol.
Des
de la meua finestra mire la magnífica posta de sol sobre les teulades de la
ciutat i tracte de no pensar en lo dura que és la vida. Però per difícil que
siga hem d'anar cap avant sempre.
Eixirem
d'aquesta junts.
No hay comentarios:
Publicar un comentario