18 Joana
El saló de la nostra
casa és, en aquests moments, un oceà ple de peixos.
Els llençols, teles,
estovalles i coixins, així com la taula i les butaques, no són més que l'escenari
d'aquest immens fons marí. Jordi, Juli i Guillem de 1, 4 i 6 anys, són per
descomptat els peixos.
Marc i jo els perseguim mentre ells amb els seus
riures i tombarelles fugen de nosaltres.
Acabe feta pols.
Quan cada dia, a la fi, s'adormen els tres i la casa queda en un
relatiu silenci, note com el meu cos es rebel·la i em diu que em quede encastada i sense moure'm en el sofà.
Marc i jo treballem
des de casa amb això de la pandèmia. El teletreball és l'única manera de poder
seguir. Al meu cosí Josemi que viu sol en una casa bastant gran, li ve de
perles. A mi no m'importa, no em queixe, només que organitzar-nos ens costa una
mica més amb les tres preciositats que ens desperten cada matí amb tanta
energia i ganes de jugar.
Mai hauria pensat
tindre tanta imaginació per a poder passar tots aquests dies sense eixir de
casa amb ells. M'ajuden els enllaços de contes, manualitats, jocs, cançons i
una infinitat de coses més que intercanviem per WhatsApp amb amics, però és
esgotador i ens hem d'alternar per a treballar.
Des de la meua
finestra es veu el llit del riu ple d'arbres. Els camins que recorrem quan
eixim a passejar, els jardins, les teles d'aranya en les quals es puja Guillem,
els tobogans i gronxadors… però ara són un lloc inaccessible, tabú,
inassolible. Fa a penes unes setmanes els meus fills jugaven allí.
Està tot ací
a l'altre costat del cristall i no obstant tan lluny.
Em pregunte com és
possible que d'un dia per a l'altre, la vida puga canviar de forma tan radical.
Estic descobrint que es pot viure d'una altra manera menys agressiva, més
amable. Encara que és clar que també necessite tindre una miqueta d'espai per a
mi.
Quan tot açò passe
podrem compaginar millor la família i el treball? o tornarem a deixar de costat
l'important? Sabrem prioritzar?
La vida és
imprevisible i passa tan ràpidament. Així que viuré l'ara i ací amb tota la
intensitat que puga.
Gaudiré de la infància dels meus fills, perseguiré els
meus somnis i estimaré com si no hi haguera un demà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario