lunes, 4 de mayo de 2020

2 DES DE LA FINESTRA:Pepe


2   Pepe

La finestra és xicoteta, però tots els matins assolellats, ompli l'interior del meu xicotet estudi un raig de llum blanca. M'entretinc de vegades mirant els minúsculs, quasi microscòpics, brins de pols voletejant. Bufe per a veure com es mouen fins que tornen a caure lentament.
Però hui, porte molts dies sense veure a penes el sol, no ha parat de ploure o d'estar ennuvolat. Tampoc escolte els riures dels xiquets i xiquetes quan juguen. Els coloms, als  qui solc posar escaiola, pa i algunes llavors, són els únics que venen a visitar-me.
Els carrers estan completament buits. Tothom està tancat dins de les seues cases. No sols ací a la meua ciutat sinó en tots els pobles i ciutats del món. Sembla una pel·lícula de ciència-ficció, però no, és real, completament real.
Un virus estrany està atacant a les persones de manera brutal. Ja porten comptabilitzades 211.000 vides perdudes en tot el planeta i mes de 3 milions de contagis.
La por intenta apoderar-se dels cors i de la raó.
Des de la soledat i amb l'experiència dels meus 95 anys, estic tranquil. Quasi tot es pot superar. Dic quasi, perquè l'absència d'Isabel em costa moltíssim, de fet, ja no intente superar-la, imagine que és ací al meu costat, parle amb ella, li compte això del coronavirus i veig la seua cara d'estranyesa preguntant, corona qué?
A les huit trauré el cap per la finestra. Aplaudiré al costat dels meus veïns per totes les persones que estan tenint cura de tots nosaltres, els malalts i els sans. Sentiré les cançons de la jove del cinqué que té una veu prodigiosa, porte ací 40 anys i ni sàvia el seu nom. 
Després cadascú tornarà a entrar a les seues cases fins demà. 

No hay comentarios:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...