12 DES DE LA FINESTRA: Marc

12   Marc.

Resistiré alçat enfront de tot. 
Em tornaré de ferro per a endurir la pell, 
i encara que els vents de la vida bufen fort, 
soc com el jonc que es doblega, 
però sempre segueix en peus…

Fa, La #m, Re #, Sol #, La #m, Do 7, Fa m …

Els acords per a guitarra els tinc clars. La lletra l'he hagut d’aprendre, perquè aquesta cançó és de l'època de ma mare. Ella la sap tota, però jo no l'havia sentida en la meua vida i em demana que a les huit eixim al balcó i la cantem junts.

El primer dia que la cantarem, em va sorprendre la quantitat de gent que corejava amb nosaltres la tornada. S'ha convertit en l'himne popular de la resistència de manera natural. La cantava el Duo Dinàmic en 1988, i va ser Carlos Toro qui va escriure la lletra. La meua mare sembla haver rejovenit 30 anys quan la canta a plens pulmons per la casa.

Amb aquesta situació de confinament tinc prou de temps per a estudiar les meues partitures del conservatori i les de la banda de música, però la guitarra no és la meua especialitat. En fi, faig el que puc.

Des de la meua finestra, mentre practique amb el fagot, veig les cares dels veïns escoltant pacientment, no es molesten, al contrari, somriuen i em saluden amb la mà. També veig passar a vegades el cotxe patrulla de la policia local. Alguna persona amb màscara, guants i la cistella de la compra també passa ràpid per la meua finestra. Però la majoria de les vegades el carrer està silenciós i buit. 

Sols les meues notes trenquen el so del silenci.

Bo, ja són quasi les huit. Anem al balcó.