5 Maria
- Mare, per què no?
- Ja t'ho he dit, Maria. Tu ja ho
saps.
- Però per què? Dis-me. Per què?
- T'ho torne a explicar, àngel meu.
Recordes els granets
d'arena de la platja tan xicotets que se t'escapen entre els dits? Hi ha un
virus moltíssim més xicotet. És tan xicotet que no ho podem veure. Pot estar en
qualsevol part i si el toquem, es fica pel nas o per la boca, dins de nosaltres
i ens fa mal. Molt de mal. Tant que fins hem d'anar a l'hospital perquè ens
curen.
- Val mare, però jo vull anar al parc
a jugar. Puc? Eh! Puc?
- Allí també hi ha perill que estiga.
Cap xiquet o xiqueta pot anar. Es posarien malalts ja t'ho he dit. I també les
seues famílies.
- I a casa de l'àvia? Allí estem
dins, podem posar a la porta un cartell que diga: No entres, virus! Que ací no
et volem.
- Maria, bonica. L'àvia té moltes
ganes de veure't, però ara no pot ser. La cridem per videoconferència i li
contem el que farem val? A més recorda que hui cuinaràs macarrons amb el pare i
tu has de preparar el formatge, la tomaca, la mantega…
- Iupiii, això sí que m'agrada! I
després dibuixaré un dinosaure i una papallona. Mare ens podem disfressar hui
també?
- Clar.
- I després eixirem a la finestra a
aplaudir i cantar? I veurem els dibuixos de la tele? I em llegiràs un conte?
- El que més t'agrade.
- Un beset mare!
No hay comentarios:
Publicar un comentario