Sonia.
Des que va nàixer el
nostre segon fill, les coses van començar a anar malament. Ens passàvem el dia
discutint, sempre de mal humor. Tot ens anava allunyant a poc a poc quasi sense
notar-ho. L'autisme de Marc dificultava la nostra relació, senzillament el seu
pare no el va poder acceptar. La dedicació exclusiva i constant que necessitava
el va superar.
Ara té 8 anys i encara
que jo em sent amb forces per a seguir avant, el seu pare no. La situació ha arribat
a ser tan complicada que hem preparat els papers de la separació i just ara ens
arriba açò. El confinament.
Els dos xiquets que
atendre, les necessitats especials de Marc, el teletreball, el poc espai del
pis i els nostres continus retrets, no afavoreixen aquest tancament obligatori.
S'està convertint en un infern. Els meus fills estan patint les conseqüències
de la mala relació.
No sé com resistiré.
Ahir vaig baixar a
tirar el fem, em vaig emportar a Marc amb mi perquè es moguera una mica perquè
estava molt alterat. Quan vaig arribar a la cantonada vaig sentir crits des
d'una finestra, no sabia què estava passant fins que vaig comprendre que
m'estaven insultant, primer una i després dotzenes de persones desconegudes. La
ràbia que transmetien era terrible. Si hagueren estat a prop, estic segura que
m'haurien agredit no sols amb la paraula. Vaig tindre por.
En arribar a casa em
vaig posar a plorar.
Què està passant? Ens
estem tornant inhumans? D'on ix tant d'odi?
No tinc superpoders,
aquesta situació m'està esgotant, però sé que he de tirar avant, he de fer-ho.
Des de la meua
finestra veig l'avinguda amb els cotxes aparcats, el carril bici buit, els bars
tancats, l'autoescola sense cap moviment, la grua i les obres parades, només
els semàfors continuen la seua encesa i apagat monòton per a dirigir una
circulació inexistent.
Algunes vegades, a la
nit, quan tots dormen, em quede mirant com canvien els colors, roig, verd,
ambre, roig, verd, ambre… respire profundament i m'imagine volant sobre les teulades
de la ciutat.
Després camine a poc a poc cap a l'habitació on descansen els
meus fills.
M'arraulisc al seu
costat com un gat i espere que arribe un nou dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario