32 Dani.
No podem eixir de casa des de fa més de 40 dies. Tot el món estem en confinament.
No hauria imaginat mai que, en aquestes circumstàncies, tan dramàtiques per a tanta gent, arribaria a ser tan feliç.
Aquesta parada
inesperada de la vida m'ha regalat una cosa que a penes tenia.
Temps.
Anna té cinc mesos.
Estic completament boig amb ella. No tenia ni idea del que es podia sentir al
ser pare d'una coseta tan dolça. Ara visc al planeta Anna, en una galàxia que
existeix únicament dins de la nostra casa.
La meua vida, com la
de molta més gent, ha fet un tomb, però m'ha servit per a adonar-me del
veritablement important.
L'alarma decretada per
aquest virus tan agressiu obliga a tothom a l'aïllament social i ara és
impossible treballar. Hem tancat l'agència temporalment.
No puc practicar el kitesurf
com sòl fer habitualment. Sentir la llibertat quan el vent i les ones
t'espenten cap al cel. No importa. Ja tornarem a la mar de nou i Anna vindrà amb
mi.
També aprofite per a
organitzar papers, albarans, factures, revisar equips i reorganitzar la pàgina
web de contacte per als futurs clients.
Des de la meua
finestra, es veuen les parets blanques de les cases veïnes plenes de buganvilla,
mimosa i heura.
Al pati de casa, sota
la parra, he penjat una hamaca. Prenc a la meua xiqueta en braços i la
col·loque sobre el meu pit. Bressolant-nos suaument i tocant l'harmònica, es
queda adormida.
No puc estar millor en
cap altre lloc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario