martes, 14 de julio de 2020

33 DES DE LA FINESTRA: Alicia



Alicia.

La meua mare és una heroïna.

Ella diu que jo també ho soc. Que forme part del seu equip per haver-la secundat durant tot aquest temps.

M'explica que tot el personal de l'hospital, inclosa ella, pot treballar molt millor sabent que els seus fills els comprenen i ajuden.

Quan arriba a casa esgotada, sense ganes de parlar i a vegades molt trista, no li faig preguntes. La deixe tranquil·la i espere que es pose la roba còmoda i s'assega en el sofà. Llavors m'acoste i sense dir res li acaricie el cap amb les meues mans, ella tanca els ulls i deixa que els meus dits es moguen entre el seu pèl suaument. Li encanta. 
A mi m'agrada el seu somriure quan em mira.

Em dol molt la seua absència i m'agradaria que estiguera més temps amb mi, però sé que ara hi ha una urgència mèdica greu i ella ha de salvar vides i treballar per a controlar al virus.

He hagut de quedar-me sola a casa moltes vegades. Sempre li dic que no es preocupe. Sé que no puc eixir al carrer. M'agrada llegir, dibuixar i veure la tele. Faig els deures i havent sopat sap que me'n vaig al llit.

Uns veïns li van deixar una nota en la qual s'oferien per a portar-li la compra a casa i ho han fet algunes vegades. Són gent estupenda.

Des de la meua finestra es veuen molts arc de Sant Martí dibuixats en tela penjant dels balcons, també globus de colors i cors. La parada del tramvia està buida, hi ha poques persones a la porta del supermercat, i un senyor passeja al seu gos. 
  
M'agradaria molt poder veure a les meues amigues i al meu avi. Fa quasi dos mesos que estem sense poder eixir i he de confessar que aquest confinament a vegades es fa llarg i avorrit.

Els aplaudiments i l'afecte ajuden a seguir avant.

Jo només vull recuperar a la meua mare.

No hay comentarios:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...