Alicia.
La meua mare és una
heroïna.
Ella diu que jo també
ho soc. Que forme part del seu equip per haver-la secundat durant tot aquest
temps.
M'explica que tot el
personal de l'hospital, inclosa ella, pot treballar molt millor sabent que els
seus fills els comprenen i ajuden.
Quan arriba a casa
esgotada, sense ganes de parlar i a vegades molt trista, no li faig preguntes.
La deixe tranquil·la i espere que es pose la roba còmoda i s'assega en el sofà.
Llavors m'acoste i sense dir res li acaricie el cap amb les meues mans, ella
tanca els ulls i deixa que els meus dits es moguen entre el seu pèl suaument.
Li encanta.
A mi m'agrada el seu somriure quan em mira.
Em dol molt la seua
absència i m'agradaria que estiguera més temps amb mi, però sé que ara hi ha
una urgència mèdica greu i ella ha de salvar vides i treballar per a controlar
al virus.
He hagut de quedar-me
sola a casa moltes vegades. Sempre li dic que no es preocupe. Sé que no puc
eixir al carrer. M'agrada llegir, dibuixar i veure la tele. Faig els deures i
havent sopat sap que me'n vaig al llit.
Uns veïns li van
deixar una nota en la qual s'oferien per a portar-li la compra a casa i ho han
fet algunes vegades. Són gent estupenda.
Des de la meua
finestra es veuen molts arc de Sant Martí dibuixats en tela penjant dels
balcons, també globus de colors i cors. La parada del tramvia està buida, hi ha
poques persones a la porta del supermercat, i un senyor passeja al seu
gos.
M'agradaria molt poder
veure a les meues amigues i al meu avi. Fa quasi dos mesos que estem sense
poder eixir i he de confessar que aquest confinament a vegades es fa llarg i
avorrit.
Els aplaudiments i
l'afecte ajuden a seguir avant.
Jo només vull
recuperar a la meua mare.
No hay comentarios:
Publicar un comentario