sábado, 20 de junio de 2020

27 DES DE LA FINESTRA: Paqui





Paqui.

Carolina acaba de nàixer. 
L'estàvem esperant tots amb moltíssima il·lusió.
Sembla mentida que m'haja convertit en àvia. Encara em costa creure-ho.
La primera neta!

Des que Susana ens va dir que anava a ser mare i nosaltres avis, hem estat com en un núvol. El resultat de les ecografies i revisions ginecològiques, el seguiment de l'embaràs amb les preocupacions i les alegries lògiques, han sigut un tema important durant aquests mesos.
Estava mentalitzada per a esperar, però ara que ja ha nascut i no sé quan podré tindre-la als meus braços el temps se'm fa llarg.

Encara no sabem quan acabarà això. Estem a l'abril i l'alarma de confinament sembla que s'allargarà una mica més.

Pot ser que siga egoista. Segur que hi haurà gent amb problemes molt més greus que conéixer a la seua primera neta. Però és que estic desitjant tant veure-la a ella i abraçar a la meua filla!
No deixe de pensar en les dificultats de moltes famílies, però soc positiva i estic segura que tot s'arreglarà.

Les videoconferències m'ajuden una mica a ser més pacient. Puc veure la seua careta d'angelet i la felicitat de la meua filla i la seua parella. Esperaré.

Des de la meua finestra es veu la xicoteta cala envoltada de pins i el penya-segat en el qual nien les gavines. Solem anar a passejar a l'hivern i a banyar-nos a l'estiu. El més prompte possible ens banyarem ací amb ella.

Dues barques de pescadors estan encallades a la platja. No poden eixir a pescar ara com ara.
Els hospitals continuen estant saturats i el perill de contagi contínua, però passarà. Tot això passarà. I tornarem a abraçar-nos i estar junts.

La vida és així uns arriben i uns altres se'n van, però hem de continuar cap avant, sempre avant.

Benvinguda Carolina!


No hay comentarios:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...