39 DES DE LA FINESTRA: Robert

39  Robert.

Sé que em trobava molt malament i que tenia molta febre. Marina es va quedar a casa amb el bebé i jo me’n vaig anar en taxi a urgències a l'hospital perquè no podia conduir. Vaig pensar que em donarien un tractament i tornaria a casa de seguida. En arribar, em van fer una PCR i em van ingressar en l'UCI.

A partir d'ací ja no recorde res més.

Quan de nou vaig tindre consciència, em vaig trobar en un llit sense poder moure'm envoltat d'aparells estranys i tubs pertot arreu. Les persones que se m'acostaven vestien de manera estranya, no habitual. 

No sé si va ser l'efecte dels sedants, i us podeu riure si voleu, però el primer que vaig pensar era que, encara que mai ho havia cregut, existien els extraterrestres i a mi m'havien abduït. 

Em va entrar el pànic i vaig voler alçar-me, però el meu cos estava com pegat al llit. A penes tenia forces per a moure un dit. 

Quan anava a cridar demanant ajuda se'm van acostar i a través d'aquella vestimenta vaig poder veure els seus ulls com els meus i la seua cara somrient. 

Allò no quadrava amb una situació de perill. Em deien campió i valent, encara que jo no tenia ni idea de per què.

Sembla ser que vaig estar en coma induït 95 dies a causa del covid 19. 

Cada vegada que semblava que millorava sorgia una nova complicació, pneumònia, insuficiència renal i parades cardíaques van ser els mes greus. 

Vaig estar a punt de dir adéu a aquest món unes quantes vegades, però sembla que no tenia pressa per marxar i em recuperava de nou.

No vull pensar com ho va passar Marina, amb el bebé, sola a casa, sense poder estar amb mi i pendent en tot moment del telèfon, un dia i un altre dia, i jo sense assabentar-me de res.

Els extraterrestres de l'hospital es van convertir en amables sanitaris que es desvivien per mi. Mai els podré agrair el seu treball com mereixen.

Ara estic en planta. Quan em donen l'alta i torne a casa continuaré lluitant amb totes les meues forces per seguir avant.

Des de la meua finestra només veig la lluna i les estreles durant la nit, el blau del cel i algun núvol durant el dia. No sé a quina altura estic de l'hospital, crec que en la planta 9.

Estic disposat a col·laborar en qualsevol cosa que necessiten de mi per a investigar i salvar vides.

M'he perdut tres mesos de la vida del meu fill, però podria haver sigut molt pitjor.

Visca la vida!